Sumari4rt
sábado, 14 de marzo de 2020
martes, 28 de enero de 2020
Personatges Revolució Francesa
Jean-Sylvain Bailly
- Va presidir la sessió de l' «Jurament de el Joc de la Pilota», en què els assistents van jurar solemnement dotar França d'una constitució. Posteriorment va ser president de l'Assemblea Nacional, la tasca legislativa portaria a l'establiment de la monarquia constitucional (1791-1792). Com a alcalde de París, càrrec que posseïa el 1791, va ser responsable directe de la massacre de el Camp de Mart, en què van morir desenes de manifestants antimonàrquics que, després del fallit intent de fugida de Lluís XVI, exigien la deposició del rei; uns mesos després, Bailly es va retirar de la vida pública.
- Robespierre va ser triat per representar el Tercer Estat d'Artés. I quan la conversió de l'Tercer Estat en Assemblea Nacional va posar en marxa la Revolució Francesa (1789), Robespierre es va erigir en defensor de les idees liberals i democràtiques més avançades.
- Va presidir la sessió de l' «Jurament de el Joc de la Pilota», en què els assistents van jurar solemnement dotar França d'una constitució. Posteriorment va ser president de l'Assemblea Nacional, la tasca legislativa portaria a l'establiment de la monarquia constitucional (1791-1792). Com a alcalde de París, càrrec que posseïa el 1791, va ser responsable directe de la massacre de el Camp de Mart, en què van morir desenes de manifestants antimonàrquics que, després del fallit intent de fugida de Lluís XVI, exigien la deposició del rei; uns mesos després, Bailly es va retirar de la vida pública.
Emmanuel Joseph Sieyès
- Va
contribuir a desencadenar com a diputat pel Tercer Estat de París en
els Estats Generals de 1789: davant la resistència dels privilegiats a
introduir les reformes necessàries, va ser Sieyès qui va proposar
trencar amb la legalitat de l'Antic Règim i erigir el Tercer Estat en
Assemblea Nacional; redactar l'anomenat Jurament de el Joc de Pilota,
que va comprometre els diputats de l'Assemblea Nacional en la tasca de
donar a França una Constitució; i va contribuir a elaborar la Declaració
de Drets de l'Home i del Ciutadà.
Robespierre
Les revolucions del segle XVIII i XIX
domingo, 1 de diciembre de 2019
martes, 1 de octubre de 2019
entrada a les unitats
1. El segle XVIII: L'Antic Règim
Esquema de la Unitat 1: El segle XVII l'Antic Règim
Resum de la unitat : l'Antic Règim
1. El segle XVIII. Canvis i continuïtats:
l'Antic règim era la forma de vida existent a Europa abans de la revolució francesa.Continuïtats:
Economia poc desenvolupada, de subsistència, només podien satisfer les necessitats bàsiques de la població: agricultura, ramaderia i comerç interior.
Estaven dividits en una societat estamental, privilegiats i no privilegiats. Tenien un sistema polític absolutista, el rei tenia tots els poders: legislatiu, executiu i judicial.
La cultura estava majoritàriament dominada per la religió cristiana: l'organització social, el govern...
Canvis:
Apareix la il·lustració( despotisme il·lustrat) que implica un canvi de pensament en la noblesa.Però no canvien algunes cosses : el privilegiats segueixen sense pagar Impostos i poden aplicar lleis particulars
El segle de les llums, la il·lustració: Corrent cultural i pensament que es va desenvolupar a Europa des de finals del segle XVII al XVIII . Volien iluminar a la societat amb la llum de la raó per acabar amb la ignorància i la superstició: Raó, educació, progrés la felicitat del poble i la tolerància eran els objectius dels pensadors de la il·lustració.2. Predomini del món rural:
L'agricultura:
És de subsistència, entre el 80 i 90% de la població són pagesos. Els principals cereals, fruites i verdures sembrades són: el blat de moro, olives i les vinyes.
Ramaderia:
Hi ha molt poca ramaderia ja que no tenien suficients diners per alimentar als animals.
Mortalitat catastròfica:
Havia molta fam en el poble ja que no tenien diners, també no poden tenir una bona higiene i comencen a contraure en fermetats cosa que fa que haguí epidèmies continuades.
Demografia:
No arriba el menjar al les ciutats per culpa del mal estat del les camins, cosa que acaba provocant revoltes del pa.

Règim senyorial:
Senyors: tenien una reserva senyorial, bones terres per conrear, molí i forn, un territori gran on podien fer vivendes per els seus treballadors.
Monarquia: tenia terres propies on podia fer el que volgués
Propietats: terres particulars i petites propietats.
Ajuntaments: tenien bens propis i bens per el poble.
Indústria i comerç:
Indústria:
És basava en petits tallers artesans controlats per gremis, associacions del mateix ofici, que controlaven la calitat i preu .
Comerç(exterior):
Intercanvis entre Europa i Amèrica principalment.
Comerç(interior):
S'enfrontava al control del gremis, els controls del pes eran diferents en cada ciutat, als Impostos sobre el producte i la seguretat .
Tot el producte anava al mercat o les fires de cada ciutat.
Catalunya basava el seu comerç en: vidre, claus de ferro i espelmes.
3. La guerra de successió:
Aquesta guerra en va lliurar per: FelipV (Felip d'Anjou) i l'arxiduc Carles d'Àustria .
L'arxiduc Carles va formar la gran aliança de la Haia que formaven: Àustria, Holanda, Portugal, Gran bretaña i Prússia. Això respecte territoris exteriors, respecte els interiors eran: la Corona de Aragó, Catalunya, País Valencià i Balears. Per l'altre banda FelipV tenia l'ajuda de: França i la corona de Castella. El 1702 comença la guerra però el 1703 Leopold I i l'arxiduc Carles reda el territori de. El 1705 es firma el pacte de Gènova en el que Catalunya i Anglaterra fan un pacte per lluitar contra FelipV.
Aspitants: Felipistes contra Austriacistes
Els Felipistes volien una monarquia absoluta forta. El 1707 FelipV conquereix València . El 1711 mor Josep I , l'arxiduc Carles ha de reda l'imperi Austríac, llavors renuncia als territoris catalans deixen-los indefensos davant de FelipV . El 1713 es firma el tractat d'Utrecht i Rastatt on Anglaterra i Àustria es reparteixen els territoris. Flandes, Milà, Nàpols, Cerdanya i Italia per Àustria i Gibraltar i Menorca per Anglaterra. El 1714 FelipV conquereix Barcelona i el 1716 s'imposa el decret de nova planta sobre la població i institucions catalanes.
4. Art S.XVII :
-Rococó
-Neoclassicisme
Rococó: ( rocaille ) segueix amb l'estil del barroc: recarregat, ponpós , fosc...
L'arquitectura es basava en els interiors : cortines ,miralls, mobles, etc. L'escultura es dedicava a la decoració dels jardins i palaus majoritàriament i la pintura basada en: galants, escenes de la aristocràcia, amor, festes, temes quotidians i escenes exòtiques. Uns del pintors més reconeguts són: Watteaw i Fragonard .
Neoclassicisme: retorn als clàssics'' Roma i Grècia''.
L'arquitectura basada en edificis públics: bibliotecas, museus, places... L'escultura: raó, blleza humana i armonía. La pintura: temes clàssics, mitològics històrics, predomina el dibuix sobre el color i una perspectiva lineal(pla únic).
Presentació del jurament del Horacis:
lunes, 23 de septiembre de 2019
Índex curs
ÍNDEX
- 1.El segle XVIII: L'Antic Règim
- 2.La revolució industrial
- 3.Les revolucions polítiques
- 4.La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa
- 5. El període entreguerres. Feixisme i nazisme. La Segona Guerra Mundial
- 6. La Guerra freda i la descolonització
- 7. De la Segona República a la Guerra Civil
- 8.Espanya i Catalunya sota el franquisme
- 9. La postguerra freda i el món actual
Suscribirse a:
Entradas (Atom)







